Francesc Garrigós

Desprès de iniciar-me ara ja fa uns anys en el fascinant món de la radioestèsia vaig quedar enganxat a aquesta altra manera de veure el que ens envolta amb una eina que m’obria els ulls a una nova forma de percebre el nostre entorn “invisible” d’una forma tan engrescadora.
A més de Reconèixer les grans possibilitats que hi ha en tot aquest camp pel desconeixement general d’aquestes afectacions no cal dir que hi ha moltíssima feina per fer començant per la de fer-ne difusió. Unint això als estimulants resultats obtinguts en les primeres intervencions vaig de seguida tenir clar que allò era el que m’omplia de debò.
Tot i que treballar amb coses que no es veuen és un repte per qualsevol, el fet de veure com es produïen resultats a vegades sorprenents ha estat per mi un privilegi.
Val a dir que per no estendre ni repetir textos hem pensat compartir i publicar algunes de les experiències de feines al nostre blog, lectura que us recomano especialment.
Tot i que m’agrada dir que jo no soc terapeuta “de persones” no es pot dissociar el fet que treballo pel benestar de les persones. En aquest sentit el meu recorregut en el camp terapèutic es molt concret i penso que fins i tot es innecessari fer-ne menció perquè no es la meva intenció presentar un currículum més lluït.
Amb tota la humilitat penso que el millor currículum és el resultat del dia a dia de treball i el veure com desprès de centenars de cases la teva feina es promociona sola a partir de la bona recomanació que en fan aquells amb qui has treballat. Veure fins i tot com aquells que tenien pitjor la casa es converteixen en els més incondicionals del que fas i es converteixen també amb els teus nous alumnes. Això és quelcom que aprofito des d’aquí per agrair a tot-hom i aquest si que és per mi un veritable privilegi.