Radioestèsia

Una tècnica amb orígens ancestrals.

La radioestèsia fa referència a la capacitat que tenim les persones de ser sensibles amb major o menor grau i consciencia a varietat de radiacions que poden ser de tipus natural o artificial.
També anomenada en la antiguitat rabdomància (compost de vareta i endevinar)  va canviar el seu nom per allunyar-se de les connotacions més esotèriques que aquesta altra “marca”  tenia.
Històricament l’exemple més clar del seu us, ha estat el de ser el mètode ancestral que s’ha utilitzat  des de l’antiguitat per trobar aigua sota terra per fer un pou.
En realitat i encara que els resultats obtinguts amb la seva practica ens puguin semblar sorprenents, no es tracta de res màgic. Es una capacitat que tots tenim malgrat que la tinguem adormida.
Els animals son capaços al mig del desert de saber reconèixer on poden trobar aigua sota terra, aquest és un element bàsic per la seva existència. Si ells ho fan, perquè nosaltres no hauríem de poder-ho fer?
Recuperar i posar consciencia a aquesta sensibilitat es molt més fàcil del que ens pensem i es pot aprendre. En realitat es tracta de despertar una capacitat que tots tenim que sovint és adormida.
Parlem d’un món apassionant i engrescador que quan el descobrim se’ns revel.la com una nova capacitat que ignoràvem i que ens demostra el potencial per desenvolupar que encara tenim les persones.
La radioestèsia ens connecta a un món invisible que sovint ens envolta i desconeixem, per tant ens eleva el nostre nivell de consciencia i ens fa créixer.
Les eines habituals del radioestesista son el pèndol i les varetes.
Podríem dir doncs que si som capaços de detectar i sentir aquestes radiacions també haurem d’esperar que d’alguna manera ens puguin afectar al nostre cos. Els efectes de totes aquestes radiacions sobre les persones s’estudien en el camp de la Geobiologia .
La tècnica de la radioestèsia, és doncs un dels pilars de la detecció en Domoteràpia .

Zahori_8Zahori_4    Pendul-i-varetes