Com reconèixer si casa nostra està «malalta».

Com reconèixer si casa nostra està malalta

Compartint sensacions

Parlar de cases malaltes és una forma de definir un espai que per les seves condicions «energètiques» en comptes de ser neutre, ens desgasta dia rere dia.

Molt sovint amb l’absolut desconeixement dels seus habitants.

Ja fa molt temps que sento la necessitat de compartir les meves sensacions al entrar en un espai afectat pensant que això permetrà ajudar a identificar situacions a molts dels lectors que potser viuen en un lloc poc saludable i ho ignoren.

Viure en un lloc així suposa que el nostre cos ha de fer un esforç dia rere dia per defensar-se d’un entorn que en comptes de ser «el teu santuari» on descansar i regenerar-se esdevé un lloc hostil amb el corresponent desgast energètic pagant a vegades un preu molt alt com a conseqüència de tot això.

Sovint vaig a cases amb persones més «sensitives» que sospiten que alguna cosa no està bé però no tenen les eines per saber-ho identificar o corregir-ho. En el fons penso que tots podem ser capaços d’identificar aquests signes.

Encara que el millor diagnòstic i la solució ens la aportarà un expert Domoterapeuta.
T’has preguntat alguna vegada com et sents a casa teva? O fins i tot potser podríem dir Com sents la teva llar? I no m’estic referint a qüestions estètiques.

Quines son les meves sensacions?

Estem parlant sempre de coses que no es veuen, les afectacions electromagnètiques, els corrents d’aigua subterrànies i altres geopaties o la incidència de les afectacions històriques del lloc impregnades en el terreny i en la «pell de l’edifici» És quelcom que com les ones de radio existeix però no es veu i són els causants principals de tot això .

Quan entro en un espai que no està bé puc tenir diferents sensacions.

No estic en condicions d’assegurar que tothom hagi de sentir exactament el mateix que jo, però en el meu cas és així.

Si prestes atenció al teu cos en algun lloc afectat potser identifiquis el que explico. O si fos el cas fins i tot directament reconeguis el que sents a casa teva.

El que em crida més l’atenció en un lloc afectat és una sensació com de falta d’aire. Encara que sigui estiu i estiguin totes les finestres obertes es manifesta aquesta sensació a la zona del plexe solar que em fa respirar de forma més semblant a un estat de ansietat.

Són respiracions curtes, incomplertes, no aconsegueixo respirar relaxada i profundament.
A vegades això succeeix només en entrar a l’habitatge i en altres esdevé al cap d’una estona d’entrar al lloc, no és ansietat però se li sembla molt.

La sensació afavoreix l’acceleració del ritme cardíac posant condicions per a una possible taquicàrdia.

Depenent de la gravetat de la situació i del temps que estic per fer les convenients explicacions als habitants això es converteix en una sensació cada vegada més física sentint una punxada a la zona del plexe com si m’estiguessin clavant un punxo que si dura molta estona acaba deixant-me adolorit fins després d’acabar.

Paral·lelament a això hi ha una sensació de embotiment al cap i es fa difícil la concentració en el que faig. El lloc afavoreix la dispersió.

En ocasions potser més greus la sensació baixa cap a la zona de l’estómac quan això passa a més de regirar-me l’estómac arribo a tenir nàusees i es pot arribar a fer difícil controlar les ganes de treure.

I això em pot passar en qualsevol tipus d’espai o lloc per nou i net o ben endreçat que estiguin la casa o el pis. Naturalment una casa nova no es sinònim d’estar bé.

Recordem que les geopaties estressen el nostre sistema digestiu afavorint i fent una sinèrgia amb l’aparició de les intoleràncies alimentàries que sempre tenen una gran relació no ja únicament amb el que mengem sinó en com esta la nostra llar.

Tot això te solució

I tot això persisteix just fins al moment que l’espai s’equilibra. Potser el que explico pot semblar quelcom extrany però és així i es repeteix en cada escenari fins que en acabar i com si fos màgicament desapareix.

Aquesta és la meva gran satisfacció.

Evidentment aquells que viuen en cases així no tenen per què tenir el mateix nivell de sensibilitat que jo per notar tot això perquè a més estan «endurits i adaptats» al lloc, aquest factor sempre és personal i és normal que a uns els pugui afectar més que a altres.

Per sort meva, jo només m’exposo a això unes hores, però sempre em dic a mi mateix: …… si jo estic així ……… Jo no podria viure en un lloc com aquest … ..

El que és clar és que els seus habitants no ho deuen passar bé encara que irremeiablement potser s’hagin «adaptat» per suportar aquestes condicions però la pregunta és a quin preu per a la seva salut? ….

Potser per alguns el titular pugui resultar alarmant i fins i tot hi hagi qui pugui pensar que sigui exagerat però en la meva experiència puc confirmar que m’ho he trobat en gran quantitat de llocs i que encara que sempre hi hauran diferències en la gravetat és molt més freqüent del que imaginem.

Vull però transmetre un missatge positiu deixant clar que tot el que parlo és 100% solucionable. Aquesta és amb la més absoluta humilitat la meva experiència en això.

Us espero trobar novament a la propera entrada………..

Francesc Garrigós.